Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol
que no hi ha terra mes ufana
sota la capa del sol
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, el riu, la planta,
cantan la lluna i el sol,
tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra,
lo passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot, canta el Montserrat.